NÍGER I LA MALEDICCIÓ DE L'URANI
NÍGER I LA MALEDICCIÓ DE L'URANI
1. El conflicte

Potser moltes persones sabran que Níger és un país africà i un dels més pobres del món. Potser d’altres, que ocupa el lloc 174 d’un total de 177 en l’Índex de Desenvolupament Humà que realitza anualment el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). O fins i tot, algunes hauran escoltat parlar que l’esperança de vida és de 45 anys, que més del 70% dels adults no saben llegir ni escriure i que el 60% de la població sobreviu amb menys d’un dòlar diari.

Però el que sap molt poca gent és que Níger és el quart major productor d’urani del planeta, i que cada any produeix 3.000 tones d’aquest mineral que, des del 2003, veu com cada dia és més valorat per les principals potències mundials i que els seus preus van a l’alça.

D’aquesta manera, en el següent article passarem a descriure la Història d’aquest país i com la relació entre colonització francesa, urani, multinacionals estrangeres i Fons Monetari Internacional, ha estat determinant en el destí de la nació nigerina i com, des de fa prop de 30 anys, ha estat la causant d’una revolta tuareg al nord del país que es va revifar el 2007 i que encara no s’ha apaivagat fins al punt d’arribar a parlar-se de la maledicció o guerra de l’urani.

1.1. Context històric

A l’actual territori del Níger s’han trobat restes fòssils que demostren que el territori va ser poblat des de temps prehistòrics. Posteriorment, una sèrie d’imperis com el Nok, que va aparèixer en l’actual Nigèria i que va tenir molta influència a la regió des del S.XV a.c fins al S.V, o el Shongai, un imperi de berbers que es va estendre del S.VII fins al S.XV, van ser claus en el desenvolupament de la Història del que avui coneixem com Níger. No obstant això, l’imperi més conegut i amb més impacte va ser el dels Hausa (S.X-XIX) que s’estenia per tota la regió i controlava les rutes de les caravanes que creuaven el Sàhara.

Durant molts segles, aquest imperi va ser un dels més esplendorosos d’Àfrica però va començar a decaure amb l’arribada dels europeus en el S.XVIII, per acabar desapareixent de forma total amb la conquesta del que avui coneixem per Níger per part dels francesos. /

Aquesta conquesta va ser clau per al futur de Níger i sense la qual no es poden comprendre la majoria dels mals endèmics d’aquest país africà. Per citar dos exemples claus de les decisions presses per la metròpoli i que, encara avui en dia, tenen una repercussió molt gran, podríem comentar com la tradicional agricultura de subsistència de la regió va ser substituïda pel cultiu del cotó i els cacauets destinats a l’exportació, i com les poblacions nòmades del nord (en la seva majoria tuaregs) no van ser acceptades perquè no “s’integraven” en el sistema capitalista que proposava París.

Finalment, en el marc del procés de descolonització que s’inicia després de la Segona Guerra Mundial, Níger va aconseguir la seva independència el 1960, essent el país més pobre de la regió que conformava l’Àfrica Occidental francesa.

Els inicis de la independència van ser difícils com a conseqüència de la forta influència francesa i, als pocs anys d’aconseguir-la, tres elements claus van començar a marcar la Història contemporània d’aquest país: les sequeres, l’explotació de l’urani i els plans d’ajust estructural del Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM).

A partir de l’any 68 i, durant la dècada dels 70, el país pateix unes sequeres molt severes que generaran fam, crisi econòmica i una gran inestabilitat que portaran a una sèrie de cops d’estat.

No obstant això, la conjuntura mundial es va aliar amb Níger quan a finals de la dècada dels 70 es va donar una alça en els preus internacionals de l’urani i el país africà va esdevenir un dels principals productors mundials d’aquest mineral que representarà el 90% de les seves exportacions a inicis dels 80. Però aquest context favorable terminarà en uns pocs anys amb una caiguda de la demanda exterior que va provocar que el deute extern es multipliqués per cinc, fet que va portar a les autoritats nigerines a demanar l’ajut del FMI i del BM que s’encarregarien de dissenyar un Pla d’Ajustament Estructural per al país.

Davant les mesures proposades per aquests organismes internacionals, les organitzacions d’estudiants i treballadors del país van mostrar el seu rebuig amb la convocació de manifestacions, vagues i motins que es van estendre per tot Níger. A més, reclamaven una obertura política i l’abandonament del sistema de partit únic.

Precisament serà en aquest context de crisi econòmica i inestabilitat política quan el 1983 es dóna una insurrecció al nord del país protagonitzada pels tuaregs que reclamaven una solució al problema de la pobresa a la seva regió.

Enfrontats a aquest panorama que podia trencar l’equilibri social del país, el govern nigerí va decidir adoptar tota una sèrie de mesures per millorar la vida dels nigerins i les nigerines i va dedicar més del 32% del pressupost de l’Estat a la política agrària i a lluitar contra les sequeres.

D’aquesta manera, la situació de la població va millorar i les tensions socials es van rebaixar fins a inicis dels anys 90 quan, amb un nou Pla d’Ajustament Estructural proposat pel FMI i, com a resultat de començar a recollir els fruits del primer pla del 1983, el país entrarà en una de les pitjors crisis econòmiques de la seva Història amb tot l’aparell estatal desmantellat, la congelació de sous dels funcionaris, manca de diners per a beques, etc.

És així com van tornar a donar-se les manifestacions d’estudiants i treballadors i, un cop més, en febrer del 1992, els guerrillers tuaregs es van tornar a aixecar en armes. No obstant això, aquesta vegada s’incloïen entre les seves reivindicacions un repartiment més just i equitatiu dels beneficis dels enormes recursos que existeixen al subsòl, o la integració dels tuaregs en l’exèrcit i les forces de seguretat, entre d’altres i, al contrari del que va passar als anys 80 quan les seves reclamacions no van ser escoltades, aquest cop van aconseguir que el govern central signés un acord de pau el 1995 mitjançant el qual es comprometia a descentralitzar el govern i concedir l’autonomia d’una part del país a prop de 750.000 tuaregs.

1.2. Naixement del Moviment dels Nigerins per la Justícia (MNJ)

No obstant això, i transcorreguts 12 anys, el que semblava que era el punt i final a un conflicte armat entre tuaregs i govern, no va culminar-se degut al fet que mai es va complir la promesa d’autonomia ni la del repartiment dels beneficis que s’aconsegueixen amb l’explotació de l’urani, fent que la violència per part dels tuaregs s’organitzés de forma més eficient amb l’aparició el 2007 del Moviment dels Nigerins per la Justícia (MNJ).

Aquest moviment reclama, a més de l’aplicació efectiva dels acords del 95, la transferència del 50% dels ingressos miners a les col•lectivitats locals, la contractació prioritària de les poblacions autòctones en aquest sector laboral, que es posi punt i final al negoci dels permisos d’explotació de matèries primeres i la suspensió de les activitats d’investigació a les zones d’explotació ramadera. Però aquest moviment no és limita només a la regió del nord del país, sinó que fa una crida a tots els nigerins i nigerines que busquen justícia a nivell nacional.

El MNJ, composat per antics rebels, desertors de l’exèrcit regular i algunes autoritats locals escollides democràticament, ha multiplicat, des de llavors, els atacs contra zones militars i símbols de l’Estat, fins al punt de començar-se a parlar d’una possible guerra de l’urani quan, en juliol del 2007, el MNJ va prendre com a hostatge a un executiu de la companyia xinesa “Sino-Uranium” i va demanar a tots els països estrangers que evacuessin els seus nacionals que es trobessin a Níger per motius de prospecció o explotació dels recursos miners.

Per comprendre la importància de l’urani per al país i les reivindicacions del MNJ cal fer una descripció de quina és la relació de Níger amb aquest mineral.

D’entrada, el país compta amb una de les reserves més importants d’urani del món i és el quart major productor. En els últims 38 anys, es calcula que s’han extret més de 100.000 tones a una mitjana de producció de 3.000 tones anuals.

A més, segons l’Agència de l’Energia Atòmica, la demanda mundial global d’energia augmentarà com a mínim un 50% en el curs dels pròxims 25 anys i s’haurà de satisfer principalment per combustibles no-fòssils i, en especial, per energia nuclear.

No obstant això, la pregunta és: quin és el profit que treu el poble nigerí d’aquestes rentes? I la resposta és tan senzilla com trista: cap.

Níger és un dels països més pobres del món on l’esperança de vida és de 45 anys, més del 70% dels adults no saben llegir ni escriure i el 60% de la població sobreviu amb menys d’un dòlar diari.

I per què es dóna aquesta situació de falta de redistribució equitativa? Doncs pel mateix motiu que a molts països de la perifèria econòmica del món que veuen com els seus recursos naturals són explotats per multinacionals estrangeres amb connivència amb elits locals i que aquesta minoria, juntament amb els accionistes de les multinacionals, es reparteixeixen les riqueses del país mentre que la resta de la població – la gran majoria - amb prou feines pot sobreviure.

Quant a les multinacionals que operen a Níger en l’explotació de l’urani, hem de parlar de la francesa Areva i, des del 2006, de la xinesa Sino Uranium. Aquestes empreses s’han instal•lat, casualment, a les zones més riques del nord del país fent que els ramats fugin i convertint la ramaderia en una activitat impossible. A més, d’altres feines tradicionals de les poblacions – explotació artesana de sal, agricultura als oasis, etc.– així com l’equilibri organitzatiu, estan seriosament amenaçats.

D’altra banda, quan el govern nigerí inicia el procés de concessió de llicències d’explotació a aquestes multinacionals estrangeres, ve seguit de l’obertura de grans complexes miners que obliguen a la població de la zona (majoria tuaregs) a abandonar les seves terres.

Però no tot queda aquí, sinó que tota aquesta explotació de l’urani té unes repercussions molt greus per al medi ambient i la salut de la població de la zona. Segons la Comissió d’Investigació i Informació Independent sobre la Radioactivitat (CRIIRAD), l’aigua distribuïda a la població de les zones mineres presenta nivells de radioactivitat que sobrepassen els màxims permesos per les normes internacionals de potabilitat. A més, els residus radioactius s’emmagatzemen a l’aire lliure des de fa vàries dècades, i les ferralles que resulten del treball de les màquines es venen als mercats on la població que els compra les recicla i les utilitza com a materials de construcció o per fer utensilis de cuina.

En maig del 2007, el CRIIRAD va indicar a la direcció d’Areva i al centre nacional de ràdioprotecció de Níger la presència de residus de l’extracció en l’àmbit públic, així com nivells de radiació gamma fins a cent vegades superiors a la norma que estaven ocasionant, entre d’altres, un dràstic augment de les malalties respiratòries i pulmonars entre la població. La resposta d’Areva va ser negar les acusacions i atribuir aquestes malalties a les dures condicions de la climatologia de la regió.

En l’actualitat, el nord de Níger viu en un situació constant de violacions dels drets més fonamentals de la població local que pateix detencions arbitràries, execucions sumàries i on la llibertat de premsa està prohibida. Tot com a conseqüència de la repressió que el govern central vol imposar com a represàlies pels atacs protagonitzats per la rebel•lió tuareg contra els símbols de l’Estat. A més, el número de desplaçats interns augmenta ja que la població té por d’unes forces armades que, en moltes ocasions, utilitza als civils com escuts humans per no caure en les zones minades pel MNJ.

A finals del 2007, els intents de mediació de Líbia, Burkina Faso i la Unió Africana no van servir i el president de Níger, Mamadou Tandja, es negava a negociar amb els rebels acusant-los de “bandits i narcotraficants”. No obstant això, a mitjans del 2008 l’Assemblea Nacional va exhortar al govern a buscar una solució pacífica del conflicte i sembla que s’ha començat a reconèixer el MNJ com un grup amb reivindicacions polítiques, fet que obre una porta per a l’esperança d’iniciar un procés de negociacions que porti al país a aconseguir una pau duradora i estable.

2. Actors

Govern Níger

Moviment dels Nigerins per la Justícia

Areva

Sino-Uranium

CRIIRAD

Mamadou Tandja

3. Recursos

Irin Africa Níger

BBC Níger

Le monde diplomatique Níger

Relief Web Níger

AllAfrica.com Níger

4. Dades generals

Dades geogràfiques, socials, polítiques, etc. de Níger

PNUD

Political Resources on the Net

5. Drets humans i refugiats

Human Rights Watch

Amnistia Internacional

ACNUR

6. Mapes

Mapa de les Nacions Unides

Mapa general



Observatori Solidaritat UB
C/ Melcior de Palau, 140. 08014 Barcelona.
Tel 93 403 55 38. Fax 93 403 55 39.
e-mail: solidari@pangea.org.