Documento sin título

El conflicte de les Illes Fiji

 

1. El conflicte

El 5 de desembre de 2006, Voreqe Bainimarama, Cap de l’Armada de les Illes Fiji, va dirigir un missatge televisiu a la nació per anunciar que s’havia fet amb el control del govern. Acte seguit, va dissoldre el parlament i, en gener de 2007, va assumir les funcions de Primer Ministre.

Qualsevol que llegeixi aquesta notícia pot pensar que aquest cop d’estat ha trencat l’harmonia d’unes illes que atreuen prop de 400.000 turistes l’any i que a tots nosaltres ens inspiren platges de sorra blanca, aigües cristal•lines, i música tradicional de polinèsia. No obstant això, la Història de les Illes Fiji ha estat, i continua estant, molt lligada als cops militars i a la inestabilitat política.

De fet, en els últims 20 anys, quatre han estat els cops d’Estat que ha patit el país: Dos en 1987, un en 2000 i l’últim en 2006, evidenciant un fràgil sistema democràtic i, sobretot, una molt forta influència de l’aparell militar sobre la política. Entre d’altres coses, no és casualitat que, tot i tenir una població de prop de 900.000 habitants, disposi d’un exèrcit molt nombrós que ha estat un dels principals aportadors a les missions de pau de Nacions Unides arreu del món, així com a les empreses privades de seguretat que van participar en la invasió d’Iraq en 2003.

Però per comprendre una mica millor la realitat d’aquest país hem de fer un breu recorregut per la seva Història i analitzar l’efecte de la colonització britànica a les illes.

1.1 Origen del conflicte

El primer europeu que va visitar les illes va ser l’explorador holandès Abel Tasman en 1643, però no va ser fins a inicis del S.XIX quan alguns europeus van establir-se de forma permanent. Posteriorment, en 1874, els britànics es van fer amb el control de l’arxipèlag que va passar a formar part de l’Imperi Britànic com a colònia.

Una de les primeres decisions que va prendre la metròpoli, i que marcaria el país fins al dia d’avui, va ser la de contractar, des de 1879 fins al 1916, més de 60.000 treballadors portats de l’Índia per treballar en les plantacions de sucre de les principals illes.

En efecte, amb aquesta política es va ajudar a la divisió del país entre fijians d’origen melanesi o polinesi, i fijians d’origen indi, fet que va influenciar clarament la Història de les illes i que està molt relacionat amb els quatre cops d’Estat que ha patit el país en els últims anys.

Les Illes Fiji van aconseguir la independència en 1970 (Domini de Fiji) i, en els primers anys de país independent, van gaudir de certa estabilitat política.

Malgrat aquesta situació de calma, a l’abril de 1987, un partit polític indo-fijià va guanyar les eleccions i es van començar a produir protestes violentes a les principals ciutats per part de nacionalistes fijians que alertaven del perill d’una possible dominació índia. Finalment, el 14 de maig, el Tinent Coronel Sitiveni Ravuka va donar un cop d’estat i va encarregar un canvi en la composició del govern, però en no produir-se tal i com ell esperava, el 25 de setembre va protagonitzar un segon cop, va revocar la Constitució de 1970, i va declarar a Fiji una república (República de Fiji).

Tres anys més tard, en 1990, es va redactar una nova constitució i, sota aquesta, Rabuka va ser escollit Primer Ministre. La nova constitució institucionalitzava la dominació del sistema polític per part dels indígeno-fijians i va provocar l’emigració de molts fijians d’origen indi de tal manera que van quedar-se en clar desavantatge al país: 54% indígeno-fijians, 38% indo-fijians.

Però en 1997, i com a conseqüència de la lluita de molts grups de defensa dels drets humans i contra la discriminació racial, va aparèixer una nova constitució que seria acceptada per la majoria dels líders de totes dues comunitats donant origen a l’actual República de les Illes Fiji.

Quan tot semblava indicar que s’estava iniciant una nova època per al país on les dues comunitats podrien viure en pau i amb els mateixos drets, la Història es va tornar a repetir i, el 19 de maig de 2000, un grup armat va entrar al parlament i va segrestar al Primer Ministre Mahendra Chaudhry, qui havia estat escollit un any abans a les eleccions i que pertanyia a la comunitat indo-fijiana, juntament amb una sèrie de parlamentaris.

Finalment, el 13 de juliol la crisi dels hostatges va finalitzar quan el líder del cop, George Speight, va deixar en llibertat als segrestats a canvi d’una sèrie de concessions.

Va ser en aquell moment quan, per gestionar la crisi, es va formar un govern no electe i dirigit pel Primer Ministre Laisenia Qarase qui comptava amb el suport de l’Exèrcit i que es va comprometre a celebrar eleccions en 2001. El resultat d’aquestes va ser molt ajustat i el Partit Unit de Fiji (PUF, indígeno-fijians) va aconseguir 31 escons dels 71 totals, mentre que el Partit del Treball de Fiji (PTF, indo-fijians) es va fer amb 27.

Segons la constitució de la República de les Illes Fiji, amb aquests números el PTF hauria de fer-se amb una sèrie de càrrecs al gabinet ministerial, però després de tota una successió de discussions legals, el seu líder, Mahendra Chaudhry, va preferir que la seva formació es consolidés formalment com a partit de l’oposició.

No obstant això, en 2006, amb uns resultats molt similars a les eleccions de 2001 (38 escons per al PUF i 33 per al PTF), sí que Chaudhry acabaria acceptant els càrrecs ministerials en un govern que continuava sent liderat per Qarase.

Aquest fet va ser molt important per al govern perquè va arribar just en un moment en què s’estava elevant el nivell de tensió entre el govern i els militars com a conseqüència de tres iniciatives legislatives molt polèmiques i discutides: la Llei de les Terres dels Natius, la Llei dels Costums de Pesca, i la més controvertida, la Llei de Promoció de la Reconciliació, Tolerància i Unitat. Les dues primeres lleis consistien en atorgar drets sobre la terra i la pesca als indígeno-fijians, i la tercera promovia una amnistia per als organitzadors del cop d’estat de l’any 2000.

Davant d’aquestes propostes legislatives, l’exèrcit, i més concretament el seu cap el Comodor Voreqe Bainimarama (precisament l’encarregat de sufocar l’últim cop d’estat i col•locar en el govern a Qarese), denunciava que s’estaven violant els acords establerts en el seu moment per eliminar la discriminació entre comunitats i amenaçava que no acceptaria cap perdó per als instigadors d’aquella traïció.

Enmig d’aquesta dinàmica l’escalada de tensió augmentava cada dia que passava i, a l’octubre de 2006 Bainimarama va llençar un ultimàtum al govern advertint que, en cas de no retirar les seves propostes legislatives, hauria de dimitir. La resposta de l’executiu a aquesta amenaça va ser la de cessar a Bainimarama com a Cap de l’Armada aprofitant que aquest es trobava de viatge a l’Orient Mitjà visitant els soldats fijians en missió de pau.

Finalment, el desenllaç de tot aquest enfrontament es va produir el 5 de desembre quan el Comodor Bainimarama va protagonitzar un cop d’estat i es va fer amb el govern, assumint les tasques de primer ministre en substitució de Qarase.

1.2 Situació actual

El que es pot dir d’aquest cop d’estat, i a diferència dels tres anteriors que van ser dirigits contra governs liderats o dominats per indo-fijians, és que aquest ha estat un cop militar contra un govern indígena acusat de corrupció i racisme per part d’un Cap de l’Armada que no només és indígeno-fijià, sinó que a més, prové d’una família destacada.

Per a una part de la població, Bainimarama és el protector del multiculturalisme al país i el lluitador contra les discriminacions racials, per a d’altres, ha vulnerat nombrosos drets humans i pot esdevenir un dictador despòtic.

De moment, i com a conseqüència de les pressions de la Unió Europea, la principal subvencionadora de la indústria del país (sucre), Bainimarama s’ha compromès a celebrar eleccions al març de 2009, però fins llavors tenim dubtes sobre la possible evolució de la situació a l’arxipèlag. Un país que és un dels principals receptors d’ajuda per càpita i que, com a conseqüència del cop d’estat, ha perdut moltes d’aquestes ajudes, i també un país on la barreja entre les dues comunitats és mínima i on la segregació informal és profunda a gairebé tots els nivells de la societat.

 

2. Actors

Sitveni Ravuka

Mahendra Chaudhry

George Speight

Laisenia Qarase

Voreqe Bainimarama

Forces armades de Fiji

 

3. Recursos

BBC

Washington Post

Le Monde Diplomatique

Diaris de Fiji

Afers Exteriors de la Gran Bretanya

Nacions Unides Fiji

Unió Europea

 

4. Dades del país

Informe sobre el desenvolupament humà de NNUU amb dades referents a les Illes Fiji

Informació política sobre les Illes Fiji amb dades sobre partits polítics, organitzacions, mass-media, etc.

Govern de la República de les Illes Fiji

Dades i informació general

 

5. Drets Humans i refugiats

Human Rights Watch

Comissió de Drets Humans de Fiji

ACNUR

 

6. Mapa

Mapa del Govern

Mapa de WorldAtlas.com


Observatori Solidaritat UB
C/ Melcior de Palau, 140. 08014 Barcelona.
Tel 93 403 55 38. Fax 93 403 55 39.
e-mail: solidari@pangea.org.